El meu Sant Jordi
Ara que estic capbussat amb la teva llegenda de lletres i sonets discordants, et prego si us plau que miris allà on ha de ser la llavor, encara no germinada , de la nostra llegendaria rosa. I ara que desitjo mil batalles amb dracs desconeguts i terrorífics , et prego mil vegades que et deixis conquerir per les impures urpes d' aquests dracs misteriosos , perquè tan sols així , seré capaç de sentir els teus laments i seran la melodia que necessito per filar els textos inconnexos de la nostra història.
Ara que encara no se on es el meu príncep i en les urpes de quins malefics dracs es trobarà segrestat, desitjo mirar la llavor encara no germinada d' aquesta , nostra rosa i descobrir en els seus amagats aromes el nostre llenguatge comú , no serà cap llenguatge de paraules ni d' imatges ja viscudes abans per ningú , ens hi descobrirem caminant per la vida , perquè així ha de ser el nostre nou llenguatge de mirades infinites , que enfilades cap els pètals de la nostra rosa , al ben enmig dels nostres cors,enderrocaran els murs de castells de silencis que ara ens acompanyen.
Així doncs no t'amaguis en la solitud dels teus dies, vull que les finestres i portes del nostre espai siguin obertes de bat a bat als versos de mirades que amago dins els racons dels meus llavis, per fer-te sentir ,el príncep mes meravellós que mai hagi volat de les urpes del drac, al castell infinit del meu cor...
